Segons l'article 25 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, els plans d'ordenació urbanística municipal classifiquen el sòl en tres categories diferents: sòl urbà (consolidat i no consolidat), sòl urbanitzable (delimitat i no delimitat) i sòl no urbanitzable.

Sòl no urbanitzable. El constitueixen els terrenys exclosos del procés d'urbanització pel fet de no considerar-se idonis per transformar-los a causa de diferents criteris: protecció per l'interès natural, agrari, paisatgístic i forestal, entre d'altres; determinacions dels plans directors, i subjecció dels terrenys a limitacions per a la protecció del domini públic. El pla d'ordenació urbanística considera que aquests terrenys són no urbanitzables per la concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable en matèria de sòl; l'objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, i el valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d'origen.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Mapa urbanístic de Catalunya (dades obertes).