Segons l'article 25 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, els plans d'ordenació urbanística municipal classifiquen el sòl en tres categories diferents: sòl urbà (consolidat i no consolidat), sòl urbanitzable (delimitat i no delimitat) i sòl no urbanitzable. 
Sòl urbà. Tenen aquesta qualificació els terrenys que, una vegada sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, disposen de tots els serveis urbanístics bàsics que es determinen en el planejament urbanístic. Aquesta categoria està formada pel sòl urbà consolidat i el sòl urbà no consolidat.
El sòl urbà consolidat el constitueixen terrenys amb la condició de solar o terrenys als quals només manquen alguns aspectes per assolir la condició de solar apte per a l'edificació. Al contrari, el concepte de sòl urbà no consolidat fa referència als terrenys que no tenen la condició de solar i que no han arribat a tenir una configuració definitiva com els qualificats de sòl urbà consolidat, però que són dins del teixit urbà. 

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Mapa urbanístic de Catalunya (dades obertes).